La Torre de Font de Quinto (s. XIII-XIV) és un Monument Històric catalogat com a BCIN amb número de registre 1681-MH.
Popularment s'anomena "la Torra" i no presentava problemes estructurals que comportessin un risc per a la seua estabilitat, si bé presentava importants esquerdes verticals a tots els panys i existien punts febles en l’encontre amb el substrat rocós. Exteriorment encara s’apreciaven els trams i les filades del procés constructiu que calia mantenir en la intervenció.
Interiorment el problema era més greu. El deteriorament, per causes humanes, havia malmès els revestiments interiors i l’escala d’accés que es trobava completament destruïda. Tant en la planta baixa com en la planta superior s'observaven evidències d’un forjat i d’una volta de rajola ceràmica. A la planta primera s’observaven en el pany oest grafits de la guerra civil en el revestiment de guix que calia consolidar.
La intervenció en aquesta torre va consistir en cegar les obertures realitzades a la planta baixa per a accedir amb facilitat, mantenint i reparant l'obertura més inaccessible situada a la façana oest -no original- ; recalçar els punts buits del basament de conglomerat natural, reparar i rejuntar les esquerdes exteriors, impermeabilitzar la coberta, netejar l’interior de runa; realitzar una escala metàl·lica lleugera i reversible interior, de trams fins la primera planta i de cargol fins la coberta; condicionar el paraments interiors mantenint i consolidant els grafits de la Guerra Civil; realitzar paviments de pedra natural a les plantes baixa, primera i coberta.
L'actuació també va urbanitzar l'entorn de la torre amb una passarel·la que connectava la plana est amb l'obertura oest que es va preservar per accedir a peu pla.